Avuí, la major part dels nens petits han començat l'escoleta infantil. I jo com ell he tornat a Grans i Menuts, centre en el que treballe en el menjador soles un horeta cada dia...
Clar, els nens que hi ploraven més eren aquells que han començat avui, eren soles 3 però els seus plors feen que sigueren 50, per fer-nos una idea,. jejej.
La veritat, deu ser durissim, estar pensant durant 4 o 5 hores que estan els nens a l'escola, que els seus pares els han abandonat. La separació és com la ruptura del gran vincle del nen amb els pares, sobretot amb la mare, que l'ha tingut i sentit des de el moment de l'embaras, quina llastima pobrets xiquets!!!!
Pero clar, açò sabem que dura una semaneta o com a molt dos, després el nen poc a poc va adquirint molta autonomia i es socialitza amb els demes molt més rapidament que el nen que no el porten a una escoleta infantil..
Pense que si tinguera un fill o filla, faria el mateix, encara que me dolgera en l'alma deixar-me'l plorant...
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario